un moment... i una sensació, i a continuació la necessitat de crear...
o de fer-la teva darrere de la insinuació: kata ton daimona eaytoy
que vindria a ser: cadascú el seu propi dimoni
però m'agrada més entendre-la com a fidel a tu mateixa, a la teva percepció de la realitat que és única,
de la mateixa manera que tu ho vas dir i ho vas fer, jim
o de transformar-la, tornant a crear quan semblava impossible i beneint-la amb un jesus died for somebody's sins, but not mine
o d'aconseguir elevar-la fins al cel com si es tractés d'una ofrena...
d'una ofrena de cada un d'ells als que estem aquí per rebre-la i fer-la nostra,
mentrestant digueu-me Glòria
