Entro en un bar d'aquests petits on amb prou feines hi caben tres o quatre taules ben endreçades, en fila, que travessen tot el local. M'enfilo d'esquenes en un tamboret, al costat d'un home que es pren un refresc de cola rebaixat amb rom, mentre mira embadalit cap al televisor sense volum, on hi estan fent un partit de futbol d'uns equips que no li importen a ningú.
M'arrepenjo a la barra esperant a que el paio que fa de cambrer i que està, mínim, a més de mil quilòmetres de distància, eclipsat per un llibre gruixut de tapes dures i blaves que segur que parla d'alguna història al mar (perquè ja se sap que els llibres que tenen alguna tonalitat blavosa a la portada, contenen al seu interior alguna referència al mar... O sinó així hauria de ser, perquè el mar intenta ser blau malgrat que la humanitat ens hi capfiquem amb el contrari i no-sé-quantes variacions), em vulgui posar "un-tallat-siusplau".
I, saps què? No tenim el que ens mereixem, ni ens mereixem el que tenim. Mai. La cosa aquesta, a la que li diem vida (de normal) no funciona pas segons el conceptes de bé i de mal que nosaltres coneixem i que moltes persones tenen com a certs. Fins i tot quan et penses que ja ho has superat, a vegades te n'adones de que t'estas burxant simplement perquè per uns instants has avaluat la teva vida en funció d'aquest bé i d'aquest mal, que a l'hora de la veritat no representen res, són inútils com a mitjans d'avaluació de la nostra "cosa".
Perquè, què et penses? Que si s'han portat malament amb tu, et vindrà algú perquè obviament t'ho mereixes, a dir-te: "Ai, pobreta, que t'han fet mal? Tranquila, que jo sóc un tio de puta mare i t'enamoraràs de mi infinitament i en un parell de mesos ni t'enrecordaràs d'aquell babau que ni sabia qui era, ni el que volia, o encara pitjor, que sí que ho sabia però no t'ho volia dir clarament per no "fer-te mal" (aviam...). Doncs aquí estic jo per a fer-te sentir la dona més afortunada del món disposat a fer coses que ni t'imagines."
Que no, que no ens enganyem, tant no!
O et penses que si has fet alguna cosa dulenta (sí, escrit amb"u" i acompanyat d'un terrible, però bé s'ha de dir que particular i original en sí, accent de la ciutat comtal) et vindrà algú també per dir-te: "Eh tia, que estúpida que has sigut amb aquest noi. Que no has vist que ell n'estava massa de tu quan tu encara no sabies ni que significava i has jugat amb ell de mala manera mentre no apareixia cap altre pel camí?"
Tampoc, tampoc.
Ai! I les energies què? Aquestes sí que compten una mica... Però per la pròpia experiència personal em sembla que amb això de la superpoblació estan una mica desconcertades i van de rebot en rebot sense saber massa bé on situar-se en cada moment. Què hi farem, tu. Tampoc començarem a resoldre tots els problemes precisament per aquí.
Això sí, decidint, doncs, que no perquè m'ho mereixi, ni perquè ho necessiti de manera vital (si més no, arribats al punt en que estem ara), el que sí que m'agradaria, d'aquí a un, dos, tres, molts o no tants anys, és saber la veritat. La veritat sorgida de la seva boca. La veritat freda, ràpida i sanguinolenta, però la veritat de totes maneres. El tros de vida en forma de punyal que tal i com te'l claven, surt també, i no la fletxa enverinada dels enganys que t'asseca el cor lentament.
Per curiositat, com qui llegeix el resum d'una pel·lícula perquè s'ha adormit mentre l'estava mirant i un cop despert pràcticament no ha entès el final.
És clar que no és que jo m'hagués adormit a la meva vida, eh, el que badava era l'altre, no fotem.
Però sí, amb la fredor que caracteritza a la distància, potser no estaria malament una breu pero sincera explicació de les coses, posats a demanar.
Total, que se m'ha passat l'estona sense ni adonar-me'n, i li pregunto al cambrer "i quant et dec?" i em respon sense mirar-me (perquè està llegint, eh) que "un-euru-amb-deu" i li deixo sobre de la barra i me'n vaig pensant que no està malament això d'anar al bar a parlar amb una mateixa. Podria fer-ho de tan en tan, de fet, em queda pràcticament tot un mes d'exàmens.
"Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor."
