I ara tu descanses, amb aquella no-son plàcida dels qui se'ls ha aturat el temps.
Malgrat el rebombori, la sorpresa, les presses i els corre-cuites de la gent que t'envolta, tu restes quiet, tranquil, aïllat psíquicament de tothom.
I jo, que et busco en el temps i és allà on et veig, assegut a la taula fent una cervesa amb els amics; cuidant de la teva filla, la meva amiga, mentre ens fas riure fent el ximple a la platja; enorgullin-te de nosaltres encara que acabéssim de destrossar a Mozart en un concert de piano a quatre mans; repassant amb la guitarra antigues cançons, des dels anys 70 fins als 90, la nit de cap d'any; sent més proper que molts familiars per a mi...
No entraré a la saleta on et tenen per a que la gent s'acomiadi de tu, prefereixo imaginar-te sa i simplement adormit i acomiadar-me de tu amb records d'aquest tipus.
I ara emprens un gran viatge de tornada, un que de segur farà tothom el dia indicat i desitjo que sigui un procés molt agradable. Cada teixit del teu cos s'acabarà fragmentant en molècules plenes de vida que seguiran en aquest món i esdevindran part d'altres organismes. Curiós, però naturalment simple aquesta poca diferenciació entre la mort i la vida. Ens comencem a morir quan neixem i tornem a néixer quan ens morim. Aquesta és la veritable eternitat, encara que la volguem separar en dos noms diferents i a més definits de manera oposada, quan no és així. Generalment com més temps passa de vida, més mort estàs, i com més temps portes mort, més parts de tu han tornat a iniciar el cicle de la vida, i és clar, per tant també de la mort... i aquí és quan la definició comença a entrar en bucle. No es pot esperar més d'un cicle.
I els que quedem aquí, com ens estem morint encara, som els que patim, els que et trobem a faltar, i en els que has deixat un buit impossible de suplantar.
Sé que moltes persones intentaran omplir-li aquest buit a la teva filla, a la meva amiga, fins que se n'adonin que és impossible perquè el buit d'un pare no s'omple mai. I ella haurà d'aprendre a viure amb això. Però no et preocupis, estaré al costat de la teva nena. I se'n sortirà. Promès.
