2012

Et despertes a les set de la tarda, obres la finestra com un acte mecànic de cada matí, però avui l'habitació segueix a les fosques... vas cap al menjador i et trobes engolida pel moviment de dues persones que enreden preparant la nit de cap d'any, la mare prova de convèncer-te (avui m'he adonat de que és una paraula especialment bonica) de que tens un encostipat i t'apropa el termòmetre... llàstima que de febre poca i l'únic símptoma siguin uns ulls com unes taronges d'haver-te passat la nit d'abans i tot el dia, plorant.
Però li segueixes la veta perquè és una bona excusa i així et permets quedar-te una mica al marge de tot.
I s'acaba l'any i s'acaba tot, s'acaba ell i aquella part de tu... i l'enyorança sobretot l'has ben embotit en aquest 2011, així que demà no en quedarà res.
Com si una part de la memòria passes a l'autodestrucció en unes quatre hores... perquè l'aprenentatge el vas fer en el seu moment i l'únic que en pots extreure ara és repetir i  has de tenir temps de fer-ho abans d'aquesta nit.


Així que d'aquí poc suprimiré un any de la meva vida, perquè ja l'he après però a diferència dels altres no el vull guardar, bàsicament per sobreviure i no arrossegar-me pel 2012. Aquest és cap-i-cua i mola, i simplement per això cal esperar que sigui millor que l'anterior, que tampoc s'hi haurà d'esforçar massa.