Entre salzes i bedolls,
el torrent i els gorgs.
Daga esmolada que rellisques
pels braços nus,
de tan vermella, la sang
enterboleix l'aigua.
I les sangoneres, petites
nimfes hematòfagues
enfilen la pell blanca, freda,
tremolosa al seu pas.
Besades de sang,
i l'anestèsic d'ofrena
pel turment que suposen
les nafres obertes.
Vessa el líquid espès,
lent, agonia fugissera
i de retruc:
verí desterrat
de la sang, esbandida.
Hirudinis excitats.
Que les meves venes
no condueixin ja mai més
aquesta agredolça metzina
que em té el cos malalt
des del primer contacte,
maleït! des d'aquell virus
infecte, en forma de petó.
La pell encesa crema,
roig l'avantbraç bull,
regalims d'incendi.
Cos desertat,
des dels cingles, estimbat.
Vall dels vents
que no saben on van.
 |
| http://naturalezacantabrica.blogspot.com/2009/08/sanguijuelas.html |
