siempre lo mismo y desperté, ya no me vuelvo a masturbar.
Amor castúo, Extremoduro
Quin somriure tan original, és com si no me l'acabéssis de donar.
Et miro als ulls, necessito demostrar-te que no m'imposes, encara que d'aquesta manera m'arrisqui a que descobreixis les flames on ballen les meves ninetes.
Gairebé no puc concentrar-me mentre em parles, intento trobar el posat adient, el llenguatge corporal que et faci comprendre que aquesta prohibició que duc escrita als llavis, només està per a que la malmetis a llepades, per a que l'arrenquis a mossecs. Com aquesta roba, que ara que et tinc al davant, em fa nosa; i les mans em recorren un braç i l'altre, s'arrepengen a la cintura, imaginant, ansioses, la llarga travessa pel teu cos.
Tinc la pell indignada, que em crema, roent... només que t'apropessis una mica més, podries sentir l'escalfor que emana d'aquesta epidermis consumida per la febre de tenir-te tan a prop.
Entenc el que m'està passant, m'esforço per escoltar-te però només et puc sentir i t'agraeixo amb una mirada incendiària que segueixis parlant-me. Llavors me n'adono que ja saps el que passa i que realment ets tu qui em segueix la veta, ets tu el que controles la situació sabent que com més temps estigui al teu davant més forta serà la tremolor que em baixi per l'abdomen, aturant-se a l'entrecuix, anhelant aferrar-se al teu sexe dur, viril, poderós, en una lluita desfermada pel control del plaer ofert a l'altre, sempre més i en escreix... un combat ben llarg, on tots dos guanyem.
Em mossego el llavi, ja no sé com mirar-te sense saltar-te a sobre, m'amago dels teus ulls i acostant-me a la teva orella et confeso que no puc estar-me quieta al teu costat més temps... Reacciones molt més ràpid del que m'esperava, t'abalances sobre mi abans de que acabi la frase, i en un moment em tens clavada contra la paret, empressonada i teva...
No me importa que me claves,
como a un Cristo, en la pared;
ten cuidado, no me falte de comer!
Tu me agarras, yo te empujo,
y no me hace falta más:
con tu flujo me alimento de mamar.
Pedrá, Extremoduro
I destrossarem el monstre
del pou més profund del nostre cap,
y no nos volverá a enloquecer,
si no hay nada que nos pueda quitar.
Pedrá, Extremoduro
lletra: http://extremoduro.com/disco_pedra.php
