a l'hivern

Indecisa, t'espero. No has arribat que marxes, i abans de marxar penses en tornar. Però no arribes per quedar-te, una temporada, amb mi. La meva espera es converteix en incertesa, i aquesta al seu torn li cedeix el lloc a la por. Por per un món que amb més de vint anys se'm presenta desconegut, canviant, indecís com jo, com si ell alhora també estigués esperant, en una llarga i irreversible transició, el rumb que decidim prendre.

Tu i jo, classificats pel fet d'existir en una categoria, diferent però gens distant, i tot dos junts barrejats en aquest temps cíclic que creia conèixer i que m'estafa i em desconcerta.

Torna, vine per quedar-te, porta'm el teu alé, fred, que em talli la cara, que em plorin els ulls, que se'm glaçi el cos i em faci petita a sota de jerseis i mantes.
Neteja'm, escampa els fulls en brut, les plomes, la pinassa, la distància al mar i a les muntanyes, apropa-m'ho tot, les olors, com només tu pots fer.
Emporta't aquesta tebiesa que m'adorm la sang, que se m'enduu la iniciativa, que m'enfonsa en l'absència.
Glaça'm fins que em cremi la pell, trenca'm en mil bocins i agafa el que més t'agradi, com a ofrena.
Seré gebre, feta a mida per a tu, freda com el gel, i a vegades roent per a que no m'avorreixis.

objectiu.net

Aquesta nit la nostàlgia et pidolava pels carrers, escrivia manifestos, plorava desesperada, i jo sense saber consolar-la, t'escric ara: vine, deixa-ho tot i vine.