Em saluda amb un "Bon dia, guapa" acompanyat d'un mig somriure que sembla que em piqui l'ullet però amb els llavis. M'agrada.
Ens envolta l'olor de la mantega, la farina, la llet i l'anís, la xocolata i la crema, i de tant en tant una ràfega de sucre mòlt ens avisa de que entra algú. Em mira directament als ulls quan em parla i em respon amb calma cadascuna de les preguntes que li faig sobre els ingredients de cada dolç.
Ens envolta l'olor de la mantega, la farina, la llet i l'anís, la xocolata i la crema, i de tant en tant una ràfega de sucre mòlt ens avisa de que entra algú. Em mira directament als ulls quan em parla i em respon amb calma cadascuna de les preguntes que li faig sobre els ingredients de cada dolç.
Entra una dona gran, i ens intenta interrompre saltant-se l'ordre de la cua...
Pèro segueix parlant amb mi. Dubto per uns moments, però jo també continuo parlant mirant de reüll a la senyora, que ho torna a provar, aquest cop cridant una mica més alhora que estira el coll per si és que no l'hem sentida... Llavors li respon que "Siusplau, respecti el seu torn" i la dona gran malauradament no l'entèn i s'acomiada amb un "Ja veig que no tens el que busco".
No és el primer cop que ho fa, ja l'he vist en acció altres vegades. Fa uns mesos vaig entrar a la fleca i hi havia una senyora que li explicava que una veïna del barri tenia càncer i que de segur que l'havia hagut de veure i que "con lo que había sido y lo que ahora es, pobre mujer" i l'altre que no la recordava o no en volia parlar, li negava. I la senyora, vinga va, una altra vegada "si la tienes que haver visto, es de por aquí", fins que es va cansar i li va respondre "mire usted, es que a mi los cotilleos morbosos no me interesan". La senyora va provar de defensar-se però no li va sortir bé i va marxar.
En un primer moment sorprèn, i fins i tot pot semblar una mica desagradable... com si algú et fes participar en alguna mena d'atemptat psicològic a la gent gran, res més lluny de la realitat.
Més aviat, consisteix en establir un respecte equitatiu en tots els sentits, ni esbiaixat ni interessat. I amb que no és interessat vull dir, és clar, que pots perdre clients si no els tractes com ells consideren que hauries de tractar-los; si segueixes les teves pròpies pautes, i potser amb ells no els hi escauen.
Tot i que, per una altra banda, és precisament per situacions com aquestes pel que jo prefereixo comprar al seu forn, perquè és coherent amb el que creu i actúa justament segons les seves idees.
Perquè, a la seva manera, va fent una petita revolució cada dia.
