Pàgines


dilluns, 21 de novembre del 2011

"y no me corto cuando quiero volar, abre las alas junto a mi" de acero, extremoduro



- Ens estimem.
- I ens casarem.
- I ens estimem tant que tenim por.
-Volem un encanteri, un conjur, un amulet.
- Alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts.
- Que ens asseguri que estarem un al cosat de l'altre fins que ens trobem amb Manitú el dia de la nostra mort.
- Si us plau, hi ha alguna cosa que poguem  fer?

El vell bruixot de la tribu, emocionat de veure-l's tan joves, tan enamorats... els hi va dir:

- Hi ha una cosa... però no ho sé, pot ser molt difícil i sacrificat...
Tu, Lluna-Negra, veus la muntanya al nord del nostre poblat? Hauràs d'escalar-la sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, caçaràs el falcó més gran i formós. Un cop l'atrapis hauràs de dur-lo aquí el tercer dia després de la lluna plena.
I tu, Cavall-de-Foc, hauràs d'escalar la muntanya del Tro i quan arribis al cim caçaràs l'àliga més gran i potent només amb una xarxa i les teves mans, sense ferir-la, i la portaràs aquí el mateix dia que la Lluna-Negra.

Els joves es van mirar amb tendresa i després d'un somriure fugaç van marxar tots dos, un cap al nord, l'altre cap al sud, en busca del que els hi havia demanat el vell bruixot.
El tercer dia de la lluna plena, els dos joves van aparèixer davant la tenda del bruixot amb els animals dins de les respectives bosses de tela.

El vell els va demanar que treiéssin les aus de les bosses...

- Volaven alt?
- Sí, com ho vas demanar, i ara... les matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No.
- Les cuinarem i menjarem el valor de la seva carn?
- No. Feu el que us dic. Agafeu les aus i lligueu-les entre elles per les potes amb aquestes cordes de cuir. Després deixeu-les anar i que volin lliures.

El Cavall-de-Foc i la Lluna-Negra van fer el que el bruixot els hi havia dit, i l'àliga i el falcó van intentar volar però només van aconseguir revolcar-se pel terra. Uns minuts després, les aus frustrades per la incapacitat van començar a barallar-se entre elles fins a fer-se mal.

- Aquest és el conjur. No oblideu mai el que heu vist. Sou com una àliga i un falcó; si us lligueu l'un a l'altre, encara que sigui per amor, no només viureu arrosegant-vos sinó que a més, us fareu mal entre vosaltres. Si voleu que el vostre amor perduri, "voleu junts peró mai lligats".

Aquesta és una antiga llegenda dels indis sioux que ens demostra com només observant la natura i reflexionant una mica, podem obtenir una resposta senzilla a les preguntes que semblen més complicades del nostre dia a dia.