Una vegada un amic em va preguntar que quin gust tenia un petó un diumenge a les 9 del matí.
En aquell moment no li vaig saber respondre i recordo que vaig sentir una por petita davant la incertesa de si mai ho sabria.
Ja fa un temps però, puc dir que per mi un petó un diumenge a les 9h del matí...
... té gust a la nit anterior, a l'última cervesa, o a tast de crema d'orujo i molt sovint al proper café que et
prendràs abans de sortir de casa;
a les ganes de seguir despert tot just ficar-te al llit, i a la tendresa suau dels llençols quan t'estàs despertant
i t'envolta aquella claror com una mena de boira hipnòtica;
a mandra en forma de tarda de pluja que vindrà, o a alegria nevada per la presencia de les muntanyes, la flaira de les quals s'ha escolat per la finestra durant tota la nit i s'escampa per l'habitació emplenant cada racó.
A vegades l'acompanya un toc subtil de mandarina, de melmelada de nabius, de iogurt amb cereals de xocolata, i fins i tot en alguna ocasió, de migdiada de romesco o de vespre de cacau 85%.
I em sorprenc, confosa, tement l'oblit, que ve de la mà del temps, de la resposta a la pregunta d'aquell amic que ja fa uns anys que no veig.
