Sap que malviu el final de la seva història de la mateixa manera que la guitarra vella i descuidada que l'acompanya comença tímidament la cançó, i malgrat l'ensurt inicial, és capaç de passar totalment
desapercebuda per als que l'envolten.
De fet, pots mirar a través d'ella i seguir veient la mar per la finestra del Rodalies, una mar tèbia, encalmada, que es deixa portar a contracor per unes corrents circumstancials en les que ja no hi confia.
