"tan cerca, tan lejos", recordes?
i dos peixos de gel
nedant en un got,
t'enyoro si penso
que demà te'n vas.
Perquè els carrers es tornen
una mica més grisos,
una mica menys coneguts
quan et sento lluny.
"Queda't"
i m'has fet cas,
sense el teu permís
t'he robat una part
durant l'abraçada,
espero tornar-te-la
en un mes amb "a".
Aprèn del fred,
del verd, del mar;
que cada dia sentis
com val la pena
haver marxat.
Sinó no s'hi val
estar sense tu
sabent-te tan lluny.
Amb un somriure
impugnes la sentència:
impugnes la sentència:
"però tan a prop".
Pujaré la tristesa dalt les golfes,
[...] i baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Maria Mercè Marçal
