de malures i remeis

Quan la notava perduda li cantava aquella cançó, i ella s'anava trobant a poc a poc... i amb el final, inclús, el trobava a ell. Era un dels seus secrets. Fora d'aquells dies detestaven la cançó. 

we'll be drinking margaritas by the sea

per a la Nus*

Thelma: You awake?

Louise: Guess you could call it that, my eyes are open.

Thelma: I'm awake too. I feel awake.

Louise: Good.

Thelma: I feel really awake. I don't recall ever feeling this awake. You know? Everything looks different now. You feel like that? You feel like you got something to live for now?

Louise: We'll be drinking margaritas by the sea, mamacita.

Thelma: You know we could change our names.

Louise: To live in a hacienda.

Thelma: I want to get a job, I'll work at Club Med.

Louise: Yeah, what kind of deal is that cop going to have to come up with to top that?

Thelma: Have to be pretty good.

Louise: Have to be pretty damn good.

       

- No estàs sola.
- Tu tampoc, no te n'oblidis.

Succisa pratensis

Hoy me soñé al despertar que te follaba sin parar
siempre lo mismo y desperté, ya no me vuelvo a masturbar. 
Amor castúo, Extremoduro

Quin somriure tan original, és com si no me l'acabéssis de donar.
Et miro als ulls, necessito demostrar-te que no m'imposes, encara que d'aquesta manera m'arrisqui a que descobreixis les flames on ballen les meves ninetes.
Gairebé no puc concentrar-me mentre em parles, intento trobar el posat adient, el llenguatge corporal que et faci comprendre que aquesta prohibició que duc escrita als llavis, només està per a que la malmetis a llepades, per a que l'arrenquis a mossecs. Com aquesta roba, que ara que et tinc al davant, em fa nosa; i les mans em recorren un braç i l'altre, s'arrepengen a la cintura, imaginant, ansioses, la llarga travessa pel teu cos.
Tinc la pell indignada, que em crema, roent... només que t'apropessis una mica més, podries sentir l'escalfor que emana d'aquesta epidermis consumida per la febre de tenir-te tan a prop.
Entenc el que m'està passant, m'esforço per escoltar-te però només et puc sentir i t'agraeixo amb una mirada incendiària que segueixis parlant-me. Llavors me n'adono que ja saps el que passa i que realment ets tu qui em segueix la veta, ets tu el que controles la situació sabent que com més temps estigui al teu davant més forta serà la tremolor que em baixi per l'abdomen, aturant-se a l'entrecuix, anhelant aferrar-se al teu sexe dur, viril, poderós, en una lluita desfermada pel control del plaer ofert a l'altre, sempre més i en escreix... un combat ben llarg, on tots dos guanyem.
Em mossego el llavi, ja no sé com mirar-te sense saltar-te a sobre, m'amago dels teus ulls i acostant-me a la teva orella et confeso que no puc estar-me quieta al teu costat més temps... Reacciones molt més ràpid del que m'esperava, t'abalances sobre mi abans de que acabi la frase, i en un moment em tens clavada contra la paret, empressonada i teva...

No me importa que me claves,

como a un Cristo, en la pared;

ten cuidado, no me falte de comer!

Tu me agarras, yo te empujo,

y no me hace falta más:

con tu flujo me alimento de mamar.

Pedrá, Extremoduro

I destrossarem el monstre

del pou més profund del nostre cap,

y no nos volverá a enloquecer,

si no hay nada que nos pueda quitar.

Pedrá, Extremoduro

lletra: http://extremoduro.com/disco_pedra.php

a l'hivern

Indecisa, t'espero. No has arribat que marxes, i abans de marxar penses en tornar. Però no arribes per quedar-te, una temporada, amb mi. La meva espera es converteix en incertesa, i aquesta al seu torn li cedeix el lloc a la por. Por per un món que amb més de vint anys se'm presenta desconegut, canviant, indecís com jo, com si ell alhora també estigués esperant, en una llarga i irreversible transició, el rumb que decidim prendre.

Tu i jo, classificats pel fet d'existir en una categoria, diferent però gens distant, i tot dos junts barrejats en aquest temps cíclic que creia conèixer i que m'estafa i em desconcerta.

Torna, vine per quedar-te, porta'm el teu alé, fred, que em talli la cara, que em plorin els ulls, que se'm glaçi el cos i em faci petita a sota de jerseis i mantes.
Neteja'm, escampa els fulls en brut, les plomes, la pinassa, la distància al mar i a les muntanyes, apropa-m'ho tot, les olors, com només tu pots fer.
Emporta't aquesta tebiesa que m'adorm la sang, que se m'enduu la iniciativa, que m'enfonsa en l'absència.
Glaça'm fins que em cremi la pell, trenca'm en mil bocins i agafa el que més t'agradi, com a ofrena.
Seré gebre, feta a mida per a tu, freda com el gel, i a vegades roent per a que no m'avorreixis.

objectiu.net

Aquesta nit la nostàlgia et pidolava pels carrers, escrivia manifestos, plorava desesperada, i jo sense saber consolar-la, t'escric ara: vine, deixa-ho tot i vine.

"y no me corto cuando quiero volar, abre las alas junto a mi" de acero, extremoduro

- Ens estimem.
- I ens casarem.
- I ens estimem tant que tenim por.
-Volem un encanteri, un conjur, un amulet.
- Alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts.
- Que ens asseguri que estarem un al cosat de l'altre fins que ens trobem amb Manitú el dia de la nostra mort.
- Si us plau, hi ha alguna cosa que poguem  fer?

El vell bruixot de la tribu, emocionat de veure-l's tan joves, tan enamorats... els hi va dir:

- Hi ha una cosa... però no ho sé, pot ser molt difícil i sacrificat...
Tu, Lluna-Negra, veus la muntanya al nord del nostre poblat? Hauràs d'escalar-la sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, caçaràs el falcó més gran i formós. Un cop l'atrapis hauràs de dur-lo aquí el tercer dia després de la lluna plena.
I tu, Cavall-de-Foc, hauràs d'escalar la muntanya del Tro i quan arribis al cim caçaràs l'àliga més gran i potent només amb una xarxa i les teves mans, sense ferir-la, i la portaràs aquí el mateix dia que la Lluna-Negra.

Els joves es van mirar amb tendresa i després d'un somriure fugaç van marxar tots dos, un cap al nord, l'altre cap al sud, en busca del que els hi havia demanat el vell bruixot.
El tercer dia de la lluna plena, els dos joves van aparèixer davant la tenda del bruixot amb els animals dins de les respectives bosses de tela.

El vell els va demanar que treiéssin les aus de les bosses...

- Volaven alt?
- Sí, com ho vas demanar, i ara... les matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No.
- Les cuinarem i menjarem el valor de la seva carn?
- No. Feu el que us dic. Agafeu les aus i lligueu-les entre elles per les potes amb aquestes cordes de cuir. Després deixeu-les anar i que volin lliures.

El Cavall-de-Foc i la Lluna-Negra van fer el que el bruixot els hi havia dit, i l'àliga i el falcó van intentar volar però només van aconseguir revolcar-se pel terra. Uns minuts després, les aus frustrades per la incapacitat van començar a barallar-se entre elles fins a fer-se mal.

- Aquest és el conjur. No oblideu mai el que heu vist. Sou com una àliga i un falcó; si us lligueu l'un a l'altre, encara que sigui per amor, no només viureu arrosegant-vos sinó que a més, us fareu mal entre vosaltres. Si voleu que el vostre amor perduri, "voleu junts peró mai lligats".

Aquesta és una antiga llegenda dels indis sioux que ens demostra com només observant la natura i reflexionant una mica, podem obtenir una resposta senzilla a les preguntes que semblen més complicades del nostre dia a dia.