ara ja no em faràs plorar, arribes tard, m'han fet de pedra
parles però no t'escolto i penso en com escriure-t'ho;
que no, que les coses no es fan així
no vull fer-les
que no es diuen d'aquesta manera
no te les diré
no hauries d'exigir el que t'ofereixo,
no ens devem res, si et sap greu
no pots robar un gràcies perquè se't convertirà en fum
i el fum sempre és més del que aparenta,
i es perd i s'amaga i no es troba
i sense adonar-te'n tota tu estàs feta d'ell,
i et vas espesseïnt... i ja no tornaràs a ser lleugera ni a poder volar tan alt com abans,
i vas sumant fracassos i frustracions per costum,
i la teva esperada comoditat és tan amarga que et costa d'empassar
jo cada dia sóc més pedra, mare
plora tu si pots.
