Com ombres tot al meu voltant, intento atansar-me a elles.
Probo de copiar els seus moviments però mai arribo a temps, em desesperen i per això m'atrauen.
Com una hipnosi en tons grisos forçats per la velocitat, se'm defineixen i barregen constantment; i sempre el temps, sempre.
Em parlen, m'exciten, les necessito; play it again, Nina.
