i em fuig la consciència.
perquè la clau coincideix amb el pany
i en això li dic casa meva.
perquè sonàmbulament empenyo la porta
i no trobo a qui m'espera.
perquè des de petita em van voler convèncer
del que no em podien fer creure]
i ara l'absència em desespera.
però ni el costum, ni la coincidència
tenen prou força per a conformar-me,
i cada cop tinc més clar que de "casa meva"
només en queda dues paraules.
Emmarco amb quatre fustes un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom i amb guix l'escric a sota.
Maria Mercè Marçal
