that is the question

per a la Sara* que amb la seva situació m'ha fet adonar-me'n


l'amor no és feliç,
no és un detall, ni un favor, ni una mirada.
l'amor no és patiment,
no és ràbia, ni obsessió, ni uns ulls negats.
l'amor no és tranquil,
no és diplomàtic, ni feixuc, ni anguniós.
l'amor no és confiança,
ni competència, ni protecció, ni pertinença.
l'amor no és química ni física,
ni tans sols biologia.
l'amor no és impecable,
no és culte, ni respectuós, ni espera.
l'amor no és digne,
no és valent, ni lliure, ni és fa enrere.


l'amor, malauradament, només és.

"Viure. Amb totes les seves conseqüències. Inclosa la consqüència final. Viure tota la vida en un sol instant, veure sortir el sol a una terrassa de l'Eixample, abraçant a la persona adequada. Ser feliç; sentir-se, finalment, complet. Tan feliç, tan complet... que no necessitis res més. Absolutament res. Res."
La teva vida en 65'

http://www.youtube.com/watch?v=scif2vfg1ug&ob=av2n



ésser o ser: existir, tenir realitat; haver-hi.

la poeta que viu en mi, mor en tu

la poeta que viu en mi es nodreix de l'entreteniment de la nostàlgia
i renega amb més o menys calma de qualsevol signe fred de racionalitat


la poeta que viu en mi escriu en clau de dol pentagrames de records, de moments
i no se'n sap avenir de l'apatia que impregna els rostres que recorren els carrers


la poeta que viu en mi em satura les hores amb recitals de mentides desertores
i s'empara en la follia de la bellesa d'uns mots silenciosos però roents


la poeta que viu en mi es lamenta aquesta nit enyorant el teu cos entre els llençols
i passeja els seus dits per l'estigma gravat al ventre d'un cos que mai se n'ha estat 
                                                                                                      de demanar]

*poeta: persona que, sense escriure poesies, té el gust i el sentiment de la bellesa i que, a més d'estar dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l'ideal

calàpets, nenúfars, princeses

http://www.fotocommunity.es/pc/pc/display/18374509

Buscava allò al que hom anomena cor,

el seu tros de carn arrodonida i sanguinolenta,

la seva mandonguilla corrupte i enfangada.

A vegades el podia sentir, monòton i llunyà, però viu

feréstec, insistent; la tranquilitzava saber que malgrat que s'amagués, 

ferit, cansat, embriac de sang, el podria trobar.

Havia sobreviscut a la punxada del Fus Enverinat,

al malefici de la Bruixa desterrada que gemegava

des del Cau de la Lluna Viperina, totes les vesprades.

A la Sangonera nodrida de la seva sang; coàgul feixuc;

ou endimoniat; gangrena putrefacta, monyó rosegat

que havia esdevingut Drac, piròman dels seus boscos més profunds.

A les hipotètiques idees del Cavaller del Castell Inaccessible,

que per salvar-la l'empenyia penya-segat avall una vegada i una altra

i li explicava mil i un contes on sempre la condemnava: Princesa de l'Espadat.

Havia abandonat el camí cremat perseguint el ritme d'uns timbals,

resseguia la vora de l'estany com un funámbul, hipnotitzada pel so,

que li endevinava que ella era tot amb el que s'havia enfrontat: 

el Fus, la Bruixa, la Sangonera, el Drac, el Cavaller i la Princesa;

sis parts ocultes, íntimes, recluses, insubmises... 

sis conflictes interns que ara venien a desembocar a la bassa.

I allà estava el seu cor, atrapat dins d'un Calàpet Cantaire,

badant tranquil, a sobre d'un nenúfar que flotava en l'aigua.

Se'l mirava sorpresa però divertida, continguda... tenia unes ganes petites de besar-lo.

28+1

Benvingudes al fascinant tripijoc de càlculs per a fer quadrar l'inesgotable temps en un calendari artificial, on les sortides i postes de sol són interrompudes pel dia i la nit, i on el ritme frenètic que se'ns imposa com a peces funcionals d'aquest sistema, no ens permet diferenciar entre cels, ni tan sols quan apareix el que ens ha de caure al damunt.
Benvingudes a la societat de consum on després d'adquirir 28 dies durant tres anys, el quart ens en regalen 1; on acostumades a la insípida rutina diària poques vegades aprofitem l'oferta; on tenim reservat al nostre nom un calendari amb els dies importants de la nostra vida marcats en vermell i els altres simplement ens ajuden a emplenar el nostre temps mediocritzat.

Em solidaritzo amb vosaltres avui que m'ha caigut el cel al damunt, i he sentit la presència del 29 d'una forma desmesurada, avui que he estat conscient de com passava el temps, impol·lut sempre, silenciós. 

Us convido a marcar tots els dies del vostre calendari de vermell, a aturar-vos a pensar una estona... fins que surti o fins que es pongui el sol, i per què no, a celebrar el vostre no-aniversari cada dia. No hi perdeu res, sobretot si us toca celebrar l'aniversari cada quatre anys.

http://www.lurvely.com/photo/2195883372/lalbada_a_Barcelona/

lluna felina

Alícia, fa cinc nits que el somriure del gat del país de les meravelles em saluda amb una ganyota burleta des del cel.
La meva ment recrea tots els contorns del fèlid al voltant de la dentadura brillant que travessa l'atmosfera espessa que envolta la ciutat. El somrís irònic em provoca cada vespre, no puc evitar mirar-lo una segona vegada. No li faig cap pregunta perquè conec la resposta, Charles: "No m'he de preocupar pel camí que triï, doncs arribaré a algun lloc si camino el suficient". Se m'escapa un somriure a mi també, quina bogeria més atrevida! Miro l'asfalt dissimulant. Fa cinc nits que la lluna es disfressa i fa teatre. Fa cinc nits seguides que somric.