... i the song remains the same tot dibuixant una stairway to heaven, amb la inevitable communication breakdown i l'indecís what is and what should never be... però sempre rock and roll. I a vegades dancing days, i d'altres dazed and confused, fins i tot, de tan en tan over the hills and far away, però hey hey what can I do, i és que ja se sap: good times, bad times, sense un no pot haver-hi l'altre.
There's a little place, a place called space It's a pretty little place, it's across the tracks, Across the tracks and the name of the place is you like it like that, You like it like that, you like it like that, you like it like that...
Eren setze persones assegudes al voltant de tres taules de fusta ajuntades expressament per l'ocasió: un aniversari, fins i tot dos, i un retorn berlinès. El vespre transcorria sobretot alegre amb un toc lleugerament avançat de mes de setembre. Els grups de conversa es feien i es desfeien, entre les canyes i les mitjanes, seguint un equilibri dinàmic gairebé perfecte, que va resistir, fins i tot, l'arribada de les patates braves.
Exàmens de setembre, l'estiu i l'alcohol, travesses més o menys arriscades, algun cim, beques en busca i captura, l'incipient al·lopècia d'alguns i les seves particularitats genètiques, humor negre VS. humor absurd, recital de totes i cada una de les festes majors de barris que s'esdevindran en els mesos següents, àvies que envien missatges de mòbil, i capgrossos amb una pota que donen lloc a lloances fisico-socials graciosament insospitades, són alguns dels temes que es podrien destacar.
Eren setze persones de les quals com a mínim dotze havien estat recentment a un pas (un pas de la deriva genètica) de la presó. Presons preventives i jutgesses ineptes que se'n van de vacances tot fent gala dels fils que arrosseguen pertinents als seus titellaires. Acusacions falses i inoportunes que busquen el càstig d'uns caps de turc que paguin amb l'exemple per atemorir a tota la població.
Eren setze persones que van més enllà i que assenyalen sense por totes les injustícies i abusos que s'estant cometent actualment, i les mentides amb les quals els mitjans de comunicació pretenen afavorir els qui els hi paguen el sou.
A quin preu es ven la impassibilitat? I qui, en aquests moments, es pot permetre el luxe?
C'est l'histoire d'un homme qui tombe d'un immeuble de 50 étages. Le mec, au fur et à mesure de sa chute, il se répète sans cesse pour se rassurer: " Jusqu'ici tout va bien... Jusqu'ici tout va bien... Jusqu'ici tout va bien." Mais l'important, c'est pas la chute. C'est l'atterrissage.
