i renega amb més o menys calma de qualsevol signe fred de racionalitat
la poeta que viu en mi escriu en clau de dol pentagrames de records, de moments
i no se'n sap avenir de l'apatia que impregna els rostres que recorren els carrers
la poeta que viu en mi em satura les hores amb recitals de mentides desertores
i s'empara en la follia de la bellesa d'uns mots silenciosos però roents
la poeta que viu en mi es lamenta aquesta nit enyorant el teu cos entre els llençols
i passeja els seus dits per l'estigma gravat al ventre d'un cos que mai se n'ha estat
de demanar]
*poeta: persona que, sense escriure poesies, té el gust i el sentiment de la bellesa i que, a més d'estar dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l'ideal
