tangerine, tangerine

tacant l'última escena
abans de l'hivern

s'enduen tota la melangia
uns follets escombrant la porta de casa

amb els ocells morts
que són les fulles caigudes

que volen lliures, ara si
de la branca

de la soca que els nodria
pel preu mòdic
           
de l'estaticisme

Cançó trista de viatge 28.8

Hi ha viatges que no comencen bé, dies que no acaben i silencis monòtons interromputs per una cançó molt trista, melancòlica, com la veu tremolosa de la dona que embriagada pels excessos malda per cantar-la.
Sap que malviu el final de la seva història de la mateixa manera que la guitarra vella i descuidada que l'acompanya comença tímidament la cançó, i malgrat l'ensurt inicial, és capaç de passar totalment
desapercebuda per als que l'envolten.
De fet, pots mirar a través d'ella i seguir veient la mar per la finestra del Rodalies, una mar tèbia, encalmada, que es deixa portar a contracor per unes corrents circumstancials en les que ja no hi confia.

de malures i remeis

Quan la notava perduda li cantava aquella cançó, i ella s'anava trobant a poc a poc... i amb el final, inclús, el trobava a ell. Era un dels seus secrets. Fora d'aquells dies detestaven la cançó. 

we'll be drinking margaritas by the sea

per a la Nus*

Thelma: You awake?

Louise: Guess you could call it that, my eyes are open.

Thelma: I'm awake too. I feel awake.

Louise: Good.

Thelma: I feel really awake. I don't recall ever feeling this awake. You know? Everything looks different now. You feel like that? You feel like you got something to live for now?

Louise: We'll be drinking margaritas by the sea, mamacita.

Thelma: You know we could change our names.

Louise: To live in a hacienda.

Thelma: I want to get a job, I'll work at Club Med.

Louise: Yeah, what kind of deal is that cop going to have to come up with to top that?

Thelma: Have to be pretty good.

Louise: Have to be pretty damn good.

       

- No estàs sola.
- Tu tampoc, no te n'oblidis.

una altra nit al carrer dels torrats

'Y a firmar en todas las paredes con mi piel:

a empezar deltoya.'

Deltoya, Extremoduro

convertida en un dragó corro per les parets,

 i m'enfilo en algun balcó amb vistes al mar.

darrere d'una porta de fusta corcada

un trapezi malferit em regala una cançó.

la sang freda se m'accelera

escoltant la meva pròpia redempció:


i diu que sí, que aviat viuré una mica més a prop del cel.