tangerine, tangerine

tacant l'última escena
abans de l'hivern

s'enduen tota la melangia
uns follets escombrant la porta de casa

amb els ocells morts
que són les fulles caigudes

que volen lliures, ara si
de la branca

de la soca que els nodria
pel preu mòdic
           
de l'estaticisme

Cançó trista de viatge 28.8

Hi ha viatges que no comencen bé, dies que no acaben i silencis monòtons interromputs per una cançó molt trista, melancòlica, com la veu tremolosa de la dona que embriagada pels excessos malda per cantar-la.
Sap que malviu el final de la seva història de la mateixa manera que la guitarra vella i descuidada que l'acompanya comença tímidament la cançó, i malgrat l'ensurt inicial, és capaç de passar totalment
desapercebuda per als que l'envolten.
De fet, pots mirar a través d'ella i seguir veient la mar per la finestra del Rodalies, una mar tèbia, encalmada, que es deixa portar a contracor per unes corrents circumstancials en les que ja no hi confia.