... i the song remains the same tot dibuixant una stairway to heaven, amb la inevitable communication breakdown i l'indecís what is and what should never be... però sempre rock and roll. I a vegades dancing days, i d'altres dazed and confused, fins i tot, de tan en tan over the hills and far away, però hey hey what can I do, i és que ja se sap: good times, bad times, sense un no pot haver-hi l'altre.
Benvingudes al fascinant tripijoc de càlculs per a fer quadrar l'inesgotable temps en un calendari artificial, on les sortides i postes de sol són interrompudes pel dia i la nit, i on el ritme frenètic que se'ns imposa com a peces funcionals d'aquest sistema, no ens permet diferenciar entre cels, ni tan sols quan apareix el que ens ha de caure al damunt.
Benvingudes a la societat de consum on després d'adquirir 28 dies durant tres anys, el quart ens en regalen 1; on acostumades a la insípida rutina diària poques vegades aprofitem l'oferta; on tenim reservat al nostre nom un calendari amb els dies importants de la nostra vida marcats en vermell i els altres simplement ens ajuden a emplenar el nostre temps mediocritzat.
Em solidaritzo amb vosaltres avui que m'ha caigut el cel al damunt, i he sentit la presència del 29 d'una forma desmesurada, avui que he estat conscient de com passava el temps, impol·lut sempre, silenciós.
Us convido a marcar tots els dies del vostre calendari de vermell, a aturar-vos a pensar una estona... fins que surti o fins que es pongui el sol, i per què no, a celebrar el vostre no-aniversari cada dia. No hi perdeu res, sobretot si us toca celebrar l'aniversari cada quatre anys.
Alícia, fa cinc nits que el somriure del gat del país de les meravelles em saluda amb una ganyota burleta des del cel.
La meva ment recrea tots els contorns del fèlid al voltant de la dentadura brillant que travessa l'atmosfera espessa que envolta la ciutat. El somrís irònic em provoca cada vespre, no puc evitar mirar-lo una segona vegada. No li faig cap pregunta perquè conec la resposta, Charles: "No m'he de preocupar pel camí que triï, doncs arribaré a algun lloc si camino el suficient". Se m'escapa un somriure a mi també, quina bogeria més atrevida! Miro l'asfalt dissimulant. Fa cinc nits que la lluna es disfressa i fa teatre. Fa cinc nits seguides que somric.
Hoy me soñé al despertar que te follaba sin parar siempre lo mismo y desperté, ya no me vuelvo a masturbar. Amor castúo, Extremoduro
Quin somriure tan original, és com si no me l'acabéssis de donar.
Et miro als ulls, necessito demostrar-te que no m'imposes, encara que d'aquesta manera m'arrisqui a que descobreixis les flames on ballen les meves ninetes.
Gairebé no puc concentrar-me mentre em parles, intento trobar el posat adient, el llenguatge corporal que et faci comprendre que aquesta prohibició que duc escrita als llavis, només està per a que la malmetis a llepades, per a que l'arrenquis a mossecs. Com aquesta roba, que ara que et tinc al davant, em fa nosa; i les mans em recorren un braç i l'altre, s'arrepengen a la cintura, imaginant, ansioses, la llarga travessa pel teu cos.
Tinc la pell indignada, que em crema, roent... només que t'apropessis una mica més, podries sentir l'escalfor que emana d'aquesta epidermis consumida per la febre de tenir-te tan a prop.
Entenc el que m'està passant, m'esforço per escoltar-te però només et puc sentir i t'agraeixo amb una mirada incendiària que segueixis parlant-me. Llavors me n'adono que ja saps el que passa i que realment ets tu qui em segueix la veta, ets tu el que controles la situació sabent que com més temps estigui al teu davant més forta serà la tremolor que em baixi per l'abdomen, aturant-se a l'entrecuix, anhelant aferrar-se al teu sexe dur, viril, poderós, en una lluita desfermada pel control del plaer ofert a l'altre, sempre més i en escreix... un combat ben llarg, on tots dos guanyem.
Em mossego el llavi, ja no sé com mirar-te sense saltar-te a sobre, m'amago dels teus ulls i acostant-me a la teva orella et confeso que no puc estar-me quieta al teu costat més temps... Reacciones molt més ràpid del que m'esperava, t'abalances sobre mi abans de que acabi la frase, i en un moment em tens clavada contra la paret, empressonada i teva...
Avui, el dia abans, abocada des de la vora de l'espadat a aquesta vall immensa que se'm presenta amb forma de 22... no sé si existeix un número més proper a la natura que aquest: els dos ànecs, coloms, garses, merles o pardals, abellerols o falcons, o potser pingüins depenent del punt de vista, sempre tan personal. Per moltes voltes que li dono encara no tinc clar si és que la realitat és l'exterior i jo simplement hi participo, emmotllant-me a aquest món, o si la realitat és només la meva percepció: la combinació més bàsica dels meus sentits i de les diferents coses que aquests capten processats contínuament per la meva ment.
Filosofia occidental o filosofia oriental.
El més possible és que siguin totes dues coses: un món extern i un món intern creat a partir d'aquest mitjançant tots els receptors de sensacions del meu cos.
Així és que he decidit que aquest any el meu regal d'aniversari serà la intensitat.
Desprendre'm d'una vegada d'aquest abric glaçat que m'ha servit per a passar les primeres etapes del dol sense sentir gairebé res, i despullada, lliure de deutes i retrets, només amb la meva pell, llençar-me de cap des de l'espadat a la vall, des de mi al món. La passió com a dia a dia, la força perquè sí, i la lluita per mi.
Quan bufi les espelmes, desitjaré que les persones que he conegut, tant les que tornaré a veure com les que no, siguin molt valentes en el seu pas pel món. Que ser valent és l'única forma de mirar enrere i no penedir-se'n, de sentir que la vida no t'ha empresonat durant anys, sinó que l'has fet teva, que l'has aprofitat, que l'has viscut.
I a tu, tema inevitable durant un minut cada dia, ja no et culpo, no en tinc ganes i tampoc vull allargar més aquest tipus de pensaments. La resta del procés és més lent, en sóc conscient, però el dolor és vida i ara només he d'aprendre a anar-lo amollant a poc a poc.
Em sento bé, somric en plan ganyota, i amb aquest trosset de vida que no em pesa, em disposo a fer la meva pròpia drecera a partir d'aquesta vall.
[valenta: persona que s'atreveix a fer coses arriscades, que desafia el perill o que pren decisions difícils vencent la por.]
